POLCICOMM

  EL GOVERN, LA CONSISTÈNCIA I LA CELERITAT   >>   El nou govern de Catalunya pren possessió. Amb conselleria de recerca i universitats inclosa. La dada és especialment rellevant si es té en compte que en el debat electoral sobre polítiques científiques organitzat pel CQUATRE-ACCC, la representant del PSC, partit que governarà en solitari i, per tant, desplegarà totes les polítiques públiques, va afirmar que "no considera rellevant la conselleria de ciència, en especial si la persona responsable no té un pes polític suficient per donar-li contingut". Tenim conselleria però, hi ha al capdavant una persona amb la consistència i el pes polítics necessaris per dotar-la del contingut reclamat? Desplegar la Llei de la Ciència (quatre plans rectors, tres institucions clau, finançament progressiu...) serà un repte que haurà de encapçalar la conselleria. I ho haurà de fer sense un marc previ sobre polítiques científiques en els acords d'investidura , que li dedica...

ESTEM EN PERILL   >>   El divendres passat, dia 28 de juny, el Tribunal Suprem d'Estats Units va publicar una sentencia que revoca la "doctrina Chevron" que permet als jutges basar-se en informes científics (elaborats per experts assessors) a l'hora de dictar sentències que impliquin qüestions de certa complexitat científica. La sentència no ha estat redactada  sobre uns fonaments exquisidament elaborats, tal com admetia el president del tribunal en afirmar, referint-se a les agències que assessoren científicament als tribunals: "les agències no tenen competència especial per resoldre ambigüitats estatutàries. Els tribunals, sí". La situació és especialment greu si es té en compte que el Congrés dels EUA en ocasions redacta les lleis amb una certa ambigüitat precisament per a què siguin els experts qui concretin en cada cas i en cada moment la seva aplicació. El director executiu de l'AAAS (la més gran organització de científics del món) ha...

VOTAR PER LA CIÈNCIA EUROPEA (#VOTE4SCIENCE)   >>   Science Europe ha posat en marxa una campanya per aconseguir el suport de les forces polítiques que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny. La campanya proposa cinc compromisos polítics per assegurar el futur de la recerca i la innovació europees. Es tracta de cinc propostes de caire general, que inclouen qüestions cabdals com el finançament, la transparència i, el que es més significatiu per a quest blog, la comunicació científica. Propostes amb força punts de coincidència amb les que POLCICOMM va   centrar el debat celebrat abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. La política científica de la UE en aquest moments és un front obert amb múltiples qüestions irresoltes, de les que depenen dramàticament el progrés del continent i la qualitat de vida dels europeus. Unes qüestions que es resoldran en gran mesura com a resultat de les batalles polítiques que es lliuraran...

LA CIÈNCIA EN EL CENTRE DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES   >>   El 22 d’abril l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) a través del Grupo de Política Científica i Comunicació (POLCICOMM), va organitzar un debat electoral amb la vista posada en les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. El plantejament va ser conèixer el recolzament de les forces polítiques a tres propostes imprescindibles per a disposar de polítiques científiques creïbles i eficaces, i respostes clares i concises a cinc preguntes sobre qüestions rellevants per al desenvolupament de a ciència i la comunicació científica. De la crònica del debat celebra t i, més encara, del video complet de l’acte es poden extreure conclusions bastant ajustades sobre el nivell de prioritat que les forces polítiques atorguen a la ciència, més que no pas quins programes de desplegament de polítiques científiques es plantegen en cas de governar: en el primer cas, nivells de prioritat alarm...

LES QUATRE LLIBERTATS DE LA UE (EN OBSOLESCÈNCIA)   >>   El Dret Comunitari Europeu té com un del seus pilars i objectius fonamentals aconseguir la implantació y generalització de quatre llibertats de circulació: de persones, de bens, de capitals i de serveis (no confondre amb les quatre llibertats universals enunciades pel president dels EUA Franklin D. Roosvelt). Aquestes llibertats sustenten el Mercat Únic que, gràcies a elles, és “molt més que un mercat” (tal com ha enunciat Enrico Letta) i donen sentit a la UE. Però cal una cinquena llibertat (no confondre amb la cinquena llibertat de Noam Chomsky). La renovació del Mercat Únic, que ja no respon a les necessitats del segle XXI, demana incorporar la llibertat de circulació del coneixement (recerca, innovació i educació). L' informe  d'alt perfil elaborat per l'ex primer ministre italià Enrico Letta diu: "La cinquena llibertat [de circulació de la recerca, la innovació i l’educació] implica...

ASSESSORS I POLICYMAKERS : DIVERSITAT I REPRESENTACIÓ   >>   Per la seva pròpia definició, objectius i missió, s’espera dels membres electes d’un Parlament, més enllà dels valors polítics defensats, que representin els interessos dels electors del seu districte o circumscripció, tot i que poden ser tant diversos com ho siguin   les comunitats del territori. Però igualment necessari és que els perfils dels assessors i   formuladors de polítiques científiques en el seu conjunt reflecteixin els dels electors dels diversos territoris i comunitats. Atès que les històries individuals i les experiències professionals d’aquest personal d’un Parlament poden influir en les seves actituds i decisions, és crucial saber més sobre les persones que exerceixen aquests rols, la seva diversitat i quines comunitats i grups socials hi estan ben representades i quines no. Per tant, en nom de l’eficàcia més que de la transparència, que també, es fa imprescindible pod...

  PROTEGIR EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC AMB LA DEMOCRÀCIA. I VICEVERSA   >>   Perseguir el progrés és una característica inherent a la espècie humana. I des de fa uns segles s’ha anat ordenant al voltant del coneixement com a ingredient imprescindible. En l’actualitat, el progrés humà es fonamenta en tres pilars interconnectats. El primer és la recerca del coneixement, que te com a principals conseqüències l’expansió de la comprensió i de la capacitat d’aprenentatge. La recerca del coneixement és la tasca que desenvolupen els científics , empesos per la seva curiositat. El segon pilar és disposar de societats estables on les persones i les idees puguin coexistir i hibridar-se lliurement. És aquest lliure intercanvi de perspectives diverses el que impulsa el procés democràtic, garantint que les polítiques (també les polítiques científiques ) siguin modelades per una varietat de veus i evidències que faciliten els consensos, cosa que condueix a una presa d...