ESTEM EN PERILL >>
El divendres passat, dia 28 de juny, el Tribunal Suprem
d'Estats Units va publicar una sentencia que revoca la "doctrina
Chevron" que permet als jutges basar-se en informes científics (elaborats
per experts assessors) a l'hora de dictar sentències que impliquin qüestions de
certa complexitat científica.
La sentència no ha estat redactada sobre uns fonaments
exquisidament elaborats, tal com admetia el president del tribunal en afirmar, referint-se
a les agències que assessoren científicament als tribunals: "les agències
no tenen competència especial per resoldre ambigüitats estatutàries. Els
tribunals, sí".
La situació és especialment greu si es té en compte que el
Congrés dels EUA en ocasions redacta les lleis amb una certa ambigüitat
precisament per a què siguin els experts qui concretin en cada cas i en cada
moment la seva aplicació.
El director executiu de l'AAAS (la més gran organització de
científics del món) ha declarat que aquesta sentència "portarà la presa de
decisions de les agències federals a territori desconegut i canviarà
radicalment la forma en què s'utilitza la informació científica en la
formulació de polítiques federals".
En un clar exemple de reclamar el poder per qui té
l'autoritat (tal com exposava Hannah Arendt en els seus estudis sobre el
totalitarisme), un congressista republicà destacat ha declarat: "la
decisió d'avui corregeix un error de dècades d'atorgar poders vagues i amplis a
buròcrates no electes i irresponsables". Ara ja tenim, doncs una definició
republicana "canònica" del científic que abandona la seva torre d'ivori i contradiu amb els seus coneixements el poder (que no l’autoritat).
A partir d'ara un jutge generalista dels EUA podrà
decidir què és i que no és una proteïna alimentària o quines espècies de fauna
i flora són susceptibles de ser protegides per risc d'extinció. I se suposa que
ho faran "en consciència i amb la bíblia a la mà".
Tenint en compte que ningú està protegit, a llarg termini,
de les sentències del TS dels EUA, ja que creen jurisprudència per a
certes ideologies polítiques, potser valdria la pena que tot el nostre
ecosistema científic (personal, social i institucional) trenqués el silenci i
comencés a posicionar-se davant d'aquest nou paradigma medieval (i no és una
metàfora) segons el qual qui té el poder pot imposar la seva versió de la
realitat a la ciutadania sota la seva autoritat, malgrat la ciència.
També valdria la pena que la comunicació científica es decidís a
comunicar-ho.
Lectura suggerida: