ASSESSORS I POLICYMAKERS: DIVERSITAT I REPRESENTACIÓ  >>  

Per la seva pròpia definició, objectius i missió, s’espera dels membres electes d’un Parlament, més enllà dels valors polítics defensats, que representin els interessos dels electors del seu districte o circumscripció, tot i que poden ser tant diversos com ho siguin  les comunitats del territori.

Però igualment necessari és que els perfils dels assessors i  formuladors de polítiques científiques en el seu conjunt reflecteixin els dels electors dels diversos territoris i comunitats. Atès que les històries individuals i les experiències professionals d’aquest personal d’un Parlament poden influir en les seves actituds i decisions, és crucial saber més sobre les persones que exerceixen aquests rols, la seva diversitat i quines comunitats i grups socials hi estan ben representades i quines no.

Per tant, en nom de l’eficàcia més que de la transparència, que també, es fa imprescindible poder contrastar si entre els assessors i formuladors de polítiques hi ha avantatges desiguals segons del lloc (geogràfic, social o intel·lectual) d’on són a l’hora d’assolir posicions clau en la formulació de polítiques científiques legislatives. Dels resultats que es desprenen al analitzar les “textures polítiques” de les lleis que han circulat per un Parlament es pot deduir fàcilment quins col·lectius han estat privilegiats i, sobretot, quins han resultat més marginats. La qual cosa acaba dibuixant, com exemple,  una política científica que no correspon a les necessitats i aspiracions dels subjectes als que va dirigida, el col·lectiu científic,  ni de l’ecosistema d’innovació, ni dels beneficiaris de la seva activitat: la societat.

 

Més: https://www.sciencepolicyjournal.org/article_1038126_jspg230203.html

Entrades populars d'aquest blog

VOTAR PER LA CIÈNCIA EUROPEA (#VOTE4SCIENCE)   >>   Science Europe ha posat en marxa una campanya per aconseguir el suport de les forces polítiques que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny. La campanya proposa cinc compromisos polítics per assegurar el futur de la recerca i la innovació europees. Es tracta de cinc propostes de caire general, que inclouen qüestions cabdals com el finançament, la transparència i, el que es més significatiu per a quest blog, la comunicació científica. Propostes amb força punts de coincidència amb les que POLCICOMM va   centrar el debat celebrat abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. La política científica de la UE en aquest moments és un front obert amb múltiples qüestions irresoltes, de les que depenen dramàticament el progrés del continent i la qualitat de vida dels europeus. Unes qüestions que es resoldran en gran mesura com a resultat de les batalles polítiques que es lliuraran a l‘Europarlament. Els
Més informació
  POLCICOMM?   >>   Comencem per la política científica... Les polítiques científiques constitueixen els apartats de les polítiques públiques que s'ocupen de la gestió dels recursos assignats al finançament de la ciència i la innovació (i de les carreres científiques) per promoure el coneixement al servei de l'interès públic, millorant l’eficàcia de les polítiques públiques a les que s’aplica. Hi ha polítiques científiques en la gestió de la R+D, en el desenvolupament de productes i serveis,   de l'economia i els mercats, la sanitat pública, les infraestructures, la gestió mediambiental, la defensa i les relacions internacionals, entre d'altres. L’articulació de totes aquestes polítiques científiques en una estructura i uns objectius programàtics constitueixen la política científica . Què hi fa la comunicació a la política científica? La comunicació de la ciència flueix bàsicament per tres canals que es defineixen per la seva funció i destinataris: la vali
Més informació
  QUI VOL LA PROPERA CARTERA DE RECERCA DE LA UE    >>    El coneixement científic té un valor polític limitat. En la composició del nou col·legi de comissaris de la Comissió Europea hi ha corredisses dels estat membres per aconseguir les carteres que, teòricament, poden tenir més influència en la política de la Unió. Per això no hi ha candidats per a Recerca dels països amb més pes, que es disputen les carteres anomenades "polítiques". Els aspirants més ben posicionats són ara mateix els presentats per Finlàndia i Txèquia. Davant d'aquesta situació, la temptació de la presidenta Von der Leyen és confeccionar una cartera més "atractiva" afegint a Recerca altres competències, com ara Industria, amb el perill de que la denominació "recerca" caigui del primer lloc o desaparegui (com ja va passar el 2019) del nom del departament. La comunitat científica s'ha afanyat a demanar, mitjançant una carta a la presidenta, signada per 19 premis Nobel, un
Més informació