POLCICOMM

LA (DES)ESPERADA POLITICA CIENTÍFICA DE LA UE   >>    Les polítiques científiques requereixen  recursos i instruments. A Europa, i a tot "Occident" en general, els recursos per a polítiques científiques sempre estan amenaçats per la reatribució de partides destinades a la ciència cap a altres projectes amb més rendiment polític (és a dir, electoral).  Els instruments tenen sempre un rerefons ideològic, i l'Executiu de torn malda per usar-los per imposar la "seva" ciència. Actualment, a la UE hi ha una batalla soterrada pel control de les polítiques científiques mitjançant el control del proper Programa Marc 2028-2034, denominat FP10. De manera simplificada (la governança de la UE és l'epítom de la complexitat administrativa), aquesta és la situació: en els darrers esborranys del Reglament i el Programa d'FP10 elaborats per la presidencia del Consell de la UE (els governs dels estats membres) preveuen que aquests estats "assessorin" a la...

HI HA EINES PER A COMUNICAR CIÈNCIA AMB INTEGRITAT?     >>   Fa temps que al CQUATRE ens preocupa la feblesa en la integritat de la comunicació entre els diferents actors de l’ecosistema de la comunicació de la ciència. Si bé alguns dels canals habituals mantenen certs protocols per garantir la integritat del missatge, com és el cas de la comunicació entre científics (tot i que darrerament aquests protocols estan mostrant força escletxes), en altres canals, aquests protocols es difuminen a, simplement, no existeixen. És el cas del canal que comunica els professionals de la ciència amb el món econòmic, o especialment, amb els polítics o elaboradors de polítiques, mitjançant intermediadors .   Menys estructurat encara és el canal que connecta  científics i públic general a través de comunicadors, periodistes i divulgadors. Són canals que actuen sota la hipòtesi de que la integritat es pressuposa per ambdues parts , sense més control establert de revis...

LA CIÈNCIA EUROPEA, UN ANY DESPRÉS DE L'INFORME DRAGHI   >> Fa gairebé un any, Mario Dragui va publicar un informe dirigit a la Comissió Europea, que va tenir un gran impacte en les polítiques de la UE. Podeu consultar el post que li va dedicar Polcicomm  posant l'accent en la política científica. Dragui, en línies generals, apuntava a la manca de competitivitat de la UE davant EUA i la Xina, i situava com una de les causes, que  "[...] el sistema de tracció entre competitivitat, innovació i recerca ha estat i segueix sent un dels punts més febles (i per tant problemàtics) de la UE", una feblesa que segueix irresolta i genera periòdics senyals d'alarma, en especial quan aquest engranatge pateix una estrebada pel creixement dels EUA o la Xina. Un any després, la debilitat de la UE en front els seus competidors s'ha accentuat i la dependència tecnològica s'ha incrementat, en especial després de la recent signatura de l' acord comercial asimètric ...

LA CIÈNCIA ÉS CADA VEGADA MENYS DISRUPTIVA   >> Aquesta és la conclusió a la que arriba l’article  publicat per Russell Funk* comparant la ciència produïda aquest segle amb la del segle passat. La percepció d’aquest fet ja la va explicitar el passat mes d’abril l’actual director de la Oficina de Política Científica i Tecnològica dels EUA (OSTP), Michael Kratsios: “El nostre progrés actual empal·lideix en comparació amb els enormes avenços  del segle XX”. Més enllà de l’alarma creada per l’article de Funk i l’allau d’adhesions que ha rebut, també algunes crítiques sobre la seva metodologia, el que ha sortit a la superfície en el debats generats per la publicació son els dubtes sobre l’impacte real de la ciència moderna. Durant les darreres dècades els experts en polítiques científiques han acumulat preocupació per la dificultat en identificar troballes científiques innovadores, la qual cosa comporta un creixement econòmic més lent, amb el resultat de que els rend...

CALDRIA LA POLITITZACIÓ DE LA CIÈNCIA?    >> La ciència no està en el seu millor moment pel que fa a recursos i reconeixement en el món occidental. I la tendència és que la desatenció política s'incrementi a la vista de les prioritats dels finançadors, tan públics com privats. Davant d'aquesta situació nombrosos experts es pregunten, i responen, sobre la rel del problema en la política del moment. La veritable crisi no és que la ciència i les polítiques científiques que determinen la distribució dels recursos per a la R+D+i estiguin polititzades. Es que no s'han polititzat prou. Els líders polítics mai han acceptat la evidència de que el coneixement científic és el principal combustible de la maquinaria del progrés, personal i col·lectiu, de qualsevol societat moderna i no solament un seguit de mecanismes, pretesament rendibilitzables, que construeixen la riquesa. No hi pot haver un enfocament apolític de la ciència i menys de la seva gestió. Ans al contrari, són les ...

LA CAPACITACIÓ EN L'ASSESSORAMENT CIENTÍFIC    >>   Resulta una paradoxa que en un món on les polítiques depenen cada vagada més del coneixement científic, i el desenvolupament de la ciència està més lligat a decisions polítiques, la comunicació entre ambdós sistemes és cada cop menys fluida, menys eficient. La realitat és que a qualsevol societat desenvolupada els sistemes que connecten els científics amb els polítics no estan funcionant bé. I no és una percepció, hi ha dades que ho demostren. Segons una enquesta de Nature (realitzada a finals de 2024) que van respondre uns 400 especialistes en polítiques científiques de tot el món, el 80% afirmava que el sistema d’assessorament científic del seu país era deficient o irregular, y el 70% creia que els governs no recorren a  l’assessorament de manera rutinària. L’enquesta es va complementar amb una vintena d’entrevistes per tal d’identificar els obstacles que impedeixen l’assessorament científic, es a dir,...