PROTEGIR EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC AMB LA DEMOCRÀCIA. I VICEVERSA >>
Perseguir el progrés és una característica inherent a la
espècie humana. I des de fa uns segles s’ha anat ordenant al voltant del
coneixement com a ingredient imprescindible.
En l’actualitat, el progrés humà es fonamenta en tres pilars
interconnectats. El primer és la recerca del coneixement, que te com a
principals conseqüències l’expansió de la comprensió i de la capacitat
d’aprenentatge. La recerca del coneixement és la tasca que desenvolupen els científics,
empesos per la seva curiositat.
El segon pilar és disposar de societats estables on
les persones i les idees puguin coexistir i hibridar-se lliurement. És aquest
lliure intercanvi de perspectives diverses el que impulsa el procés democràtic,
garantint que les polítiques (també les polítiques científiques) siguin
modelades per una varietat de veus i evidències que faciliten els consensos,
cosa que condueix a una presa de decisions informada, en benefici de tota la
societat.
Aquesta llibertat és imprescindible per a la recerca
científica, permetent als investigadors desafiar els consensos i les
nocions prevalents que els sustenten, fomentant així nous descobriments, les seves
aplicacions i la innovació.
El tercer pilar és una visió del món basada en fets.
Si bé les forces polítiques poden discrepar quant a les polítiques a prioritzar,
perquè la democràcia funcioni cal el suport unànime i la protecció d’una
perspectiva basada en fets, necessaris per generar polítiques fiables que
impulsin el progrés humà.
No totes les societats actuals se sustenten en els tres
pilars, ni totes les que els han implantat ho han fet en la seva integritat.
Les esquerdes que s’estenen pels tres pilars tenen molt a veure amb polítiques
que descarten el coneixement que genera la ciència, impulsant retallades
pressupostàries per a la recerca i la innovació i posant el progrés científic
sota sospita.
Una sospita que té com a conseqüència l’erosió
sistemàtica de la confiança en les
institucions, l’acadèmia i la comunicació, fomentant les condicions per a un
retrocés de la democràcia.
Protegir els tres pilars és protegir el progrés i per
aconseguir-ho cal:
Protegir la lliure generació del coneixement científics,
canalitzant la irrupció de les tecnologies profundes en la seva capacitat d’alterar
la realitat que experimenta la ciència, però també la realitat en la que submergeixen als
ciutadans;
protegir un ecosistema d'informació global que
funcioni en benefici de tothom, i que mantingui sense interferències el flux d’informació
entre ciència i política. Cal aprendre del que ha passat amb les xarxes
socials, que han aportat beneficis, però també han contribuït a l'erosió de la
presa de decisions informades;
protegir el foment del pensament crític de la societat.
El pensament crític ha de ser el vehicle amb el que tothom pugui navegar per l'ecosistema d’informació,
i el seu foment hauria de començar a l'escola primària per inculcar aquesta
capacitat, que és essencial per comprendre la naturalesa de la ciència, motor
del progrés que es fa humans.
Més: https://www.weforum.org/agenda/2024/01/protect-evidence-based-knowledge-democracy-misinformation/