EL GOVERN, LA CONSISTÈNCIA I LA CELERITAT  >>  

El nou govern de Catalunya pren possessió. Amb conselleria de recerca i universitats inclosa. La dada és especialment rellevant si es té en compte que en el debat electoral sobre polítiques científiques organitzat per Polcicomm (ACCC), la representant del PSC, partit que governarà en solitari i, per tant, desplegarà totes les polítiques públiques, va afirmar que "no considera rellevant la conselleria de ciència, en especial si la persona responsable no té un pes polític suficient per donar-li contingut". Tenim conselleria però, hi ha al capdavant una persona amb la consistència i el pes polítics necessaris per dotar-la del contingut reclamat?

Desplegar la Llei de la Ciència (quatre plans rectors, tres institucions clau, finançament progressiu...) serà un repte que haurà de encapçalar la conselleria. I ho haurà de fer sense un marc previ sobre polítiques científiques en els acords d'investidura, que li dedica una parcial i breu menció, focalitzada en la dotació econòmica per a equipaments: "programa d'inversions pluriennal per a infraestructures universitàries i de recerca". Ens queda l'enorme incògnita* de qui i com orientarà el cos central de la política científica. I si serà suficient la progressivitat que marca la Llei de la Ciència per finançar-la.

Totes les forces polítiques que van participar en el debat electoral, van coincidir en la necessitat de un plenari anual monogràfic sobre ciència al Parlament. Convocar un debat parlamentari a l'inici del mandat seria la millor oportunitat per aclarir dubtes i descobrir les línies bàsiques de les polítiques científiques que la conselleria i el govern hauran de posar en marxa de manera imminent. Perquè el temps de la ciència corre amb especial celeritat.


* El 29 d'agost, el president de la Generalitat va adreçar a la consellera de Recerca  i Universitats una breu carta amb indicacions i objectius, que probablement defineixin les bases de les polítiques científiques que haurà de desplegar el departament.

Entrades populars d'aquest blog

VOTAR PER LA CIÈNCIA EUROPEA (#VOTE4SCIENCE)   >>   Science Europe ha posat en marxa una campanya per aconseguir el suport de les forces polítiques que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny. La campanya proposa cinc compromisos polítics per assegurar el futur de la recerca i la innovació europees. Es tracta de cinc propostes de caire general, que inclouen qüestions cabdals com el finançament, la transparència i, el que es més significatiu per a quest blog, la comunicació científica. Propostes amb força punts de coincidència amb les que POLCICOMM va   centrar el debat celebrat abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. La política científica de la UE en aquest moments és un front obert amb múltiples qüestions irresoltes, de les que depenen dramàticament el progrés del continent i la qualitat de vida dels europeus. Unes qüestions que es resoldran en gran mesura com a resultat de les batalles polítiques que es lliuraran a l‘Europarlament. Els
Més informació
  POLCICOMM?   >>   Comencem per la política científica... Les polítiques científiques constitueixen els apartats de les polítiques públiques que s'ocupen de la gestió dels recursos assignats al finançament de la ciència i la innovació (i de les carreres científiques) per promoure el coneixement al servei de l'interès públic, millorant l’eficàcia de les polítiques públiques a les que s’aplica. Hi ha polítiques científiques en la gestió de la R+D, en el desenvolupament de productes i serveis,   de l'economia i els mercats, la sanitat pública, les infraestructures, la gestió mediambiental, la defensa i les relacions internacionals, entre d'altres. L’articulació de totes aquestes polítiques científiques en una estructura i uns objectius programàtics constitueixen la política científica . Què hi fa la comunicació a la política científica? La comunicació de la ciència flueix bàsicament per tres canals que es defineixen per la seva funció i destinataris: la vali
Més informació
  QUI VOL LA PROPERA CARTERA DE RECERCA DE LA UE    >>    El coneixement científic té un valor polític limitat. En la composició del nou col·legi de comissaris de la Comissió Europea hi ha corredisses dels estat membres per aconseguir les carteres que, teòricament, poden tenir més influència en la política de la Unió. Per això no hi ha candidats per a Recerca dels països amb més pes, que es disputen les carteres anomenades "polítiques". Els aspirants més ben posicionats són ara mateix els presentats per Finlàndia i Txèquia. Davant d'aquesta situació, la temptació de la presidenta Von der Leyen és confeccionar una cartera més "atractiva" afegint a Recerca altres competències, com ara Industria, amb el perill de que la denominació "recerca" caigui del primer lloc o desaparegui (com ja va passar el 2019) del nom del departament. La comunitat científica s'ha afanyat a demanar, mitjançant una carta a la presidenta, signada per 19 premis Nobel, un
Més informació