LA CIÈNCIA EN EL CENTRE DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES >> El 22 d’abril l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) a través del Grupo de Política Científica i Comunicació (POLCICOMM), va organitzar un debat electoral amb la vista posada en les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. El plantejament va ser conèixer el recolzament de les forces polítiques a tres propostes imprescindibles per a disposar de polítiques científiques creïbles i eficaces, i respostes clares i concises a cinc preguntes sobre qüestions rellevants per al desenvolupament de a ciència i la comunicació científica. De la crònica del debat celebra t i, més encara, del video complet de l’acte es poden extreure conclusions bastant ajustades sobre el nivell de prioritat que les forces polítiques atorguen a la ciència, més que no pas quins programes de desplegament de polítiques científiques es plantegen en cas de governar: en el primer cas, nivells de prioritat alarm...
Entrades
LES QUATRE LLIBERTATS DE LA UE (EN OBSOLESCÈNCIA) >> El Dret Comunitari Europeu té com un del seus pilars i objectius fonamentals aconseguir la implantació y generalització de quatre llibertats de circulació: de persones, de bens, de capitals i de serveis (no confondre amb les quatre llibertats universals enunciades pel president dels EUA Franklin D. Roosvelt). Aquestes llibertats sustenten el Mercat Únic que, gràcies a elles, és “molt més que un mercat” (tal com ha enunciat Enrico Letta) i donen sentit a la UE. Però cal una cinquena llibertat (no confondre amb la cinquena llibertat de Noam Chomsky). La renovació del Mercat Únic, que ja no respon a les necessitats del segle XXI, demana incorporar la llibertat de circulació del coneixement (recerca, innovació i educació). L' informe d'alt perfil elaborat per l'ex primer ministre italià Enrico Letta diu: "La cinquena llibertat [de circulació de la recerca, la innovació i l’educació] implica...
ASSESSORS I POLICYMAKERS : DIVERSITAT I REPRESENTACIÓ >> Per la seva pròpia definició, objectius i missió, s’espera dels membres electes d’un Parlament, més enllà dels valors polítics defensats, que representin els interessos dels electors del seu districte o circumscripció, tot i que poden ser tant diversos com ho siguin les comunitats del territori. Però igualment necessari és que els perfils dels assessors i formuladors de polítiques científiques en el seu conjunt reflecteixin els dels electors dels diversos territoris i comunitats. Atès que les històries individuals i les experiències professionals d’aquest personal d’un Parlament poden influir en les seves actituds i decisions, és crucial saber més sobre les persones que exerceixen aquests rols, la seva diversitat i quines comunitats i grups socials hi estan ben representades i quines no. Per tant, en nom de l’eficàcia més que de la transparència, que també, es fa imprescindible pod...
PROTEGIR EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC AMB LA DEMOCRÀCIA. I VICEVERSA >> Perseguir el progrés és una característica inherent a la espècie humana. I des de fa uns segles s’ha anat ordenant al voltant del coneixement com a ingredient imprescindible. En l’actualitat, el progrés humà es fonamenta en tres pilars interconnectats. El primer és la recerca del coneixement, que te com a principals conseqüències l’expansió de la comprensió i de la capacitat d’aprenentatge. La recerca del coneixement és la tasca que desenvolupen els científics , empesos per la seva curiositat. El segon pilar és disposar de societats estables on les persones i les idees puguin coexistir i hibridar-se lliurement. És aquest lliure intercanvi de perspectives diverses el que impulsa el procés democràtic, garantint que les polítiques (també les polítiques científiques ) siguin modelades per una varietat de veus i evidències que faciliten els consensos, cosa que condueix a una presa d...
ASSESSORAR O ASSESSORAR. DE PERFILS I COMPETÈNCIES >> El concepte "broker" se sol referir a un professional o entitat que actua com a intermediari en un procés entre un comprador i un venedor, especialment aplicat a instruments financers. En els darrers anys s'ha aplicat també a un professional del món de la ciència tot i que, per evitar el possible biaix negatiu que es pot associar al mercadeig del mercats financers, s'ha renombrat com a intermediador . Quan busquem la manera de fer arribar la informació científica necessària per a que els elaboradors de polítiques científiques ( science policy ) puguin fer la seva feina correctament informats en l'evidència, se sol cometre l'error de confondre el científic expert (en un àmbit determinat) amb l'intermediador. El científic és la font del coneixement científic, però aquest coneixement cal comunicar-lo, i no necessàriament n'ha de ser ell el comunicador (l'habitual és que no ho sigui). La t...
EL FLUX DE LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA. EL MODEL DE LES TRES V >> La ciència s’ha convertit en la principal font de coneixement, i una part important d’aquesta posició es deu a la seva voluntat de disseminació, que radica en la pròpia definició i naturalesa de la ciència, de manera que “la ciència que no es comunica, no és ciència”. La difusió dels coneixements científics no es comença a realitzar de forma habitual i ordenada fins els inicis del segle XVII. Kepler, Galileo i Newton perseguien principalment amb els seus escrits compartir les seves interpretacions de la realitat amb la resta de científics buscant la crítica, el reconeixement i el debat. Però ja llavors el coneixement científic tenia altres conseqüències i efectes en les elits i governants i en la ciutadania en general, un panorama que ha evolucionat fins l’actualitat, però que ha mantingut els trets essencials. Actualment, comunicar el coneixement científic és un procés múltiple i complex (en ...
LES NATURALESES DEL CONEIXEMENT >> Definir, o delimitar, el concepte coneixement pot resultar un procés incòmode per la seva multiplicitat de perspectives. Una opció prudent és acollir-se a una veu experta i especialment autoritzada com la de Jorge Wagensberg que expressa el coneixement com “una representació mental coherent de la realitat”. Una representació la naturalesa de la qual permet una possible transmissió a d’altres ments per via no genètica (és a dir, cultural). La naturalesa del coneixement no és única, i varia en funció del mètode emprat per a generar-lo. Wagensberg identifica tres formes “pures” de coneixement: El coneixement científic , obtingut aplicant, per suposat, el mètode científic, amb els seus tres incòmodes principis: objectivitat, intel·ligibilitat i falsabilitat (com formular una equació de la física). El coneixement artístic , obtinguts amb un únic principi, que “algunes complexitats infinites, no sempre intel·ligib...