LES NATURALESES DEL CONEIXEMENT  >>  

Definir, o delimitar, el concepte coneixement pot resultar un procés incòmode per la seva multiplicitat de perspectives.

Una opció prudent és acollir-se a una veu experta i especialment autoritzada com la de Jorge Wagensberg que expressa el coneixement com “una representació mental coherent de la realitat”. Una representació la naturalesa de la qual permet una possible transmissió a d’altres ments per via no genètica (és a dir, cultural).

La naturalesa del coneixement no és única, i varia en funció del mètode emprat per a generar-lo. Wagensberg identifica tres formes “pures” de coneixement:

El coneixement científic, obtingut aplicant, per suposat, el mètode científic, amb els seus tres incòmodes principis: objectivitat, intel·ligibilitat i falsabilitat (com formular una equació de la física).

El coneixement artístic, obtinguts amb un únic principi, que “algunes complexitats infinites,  no sempre intel·ligibles, són transmissibles mitjançant una representació finita”. És a dir, representacions mentals d’una realitat que no té perquè ser predictible ni universal, expressada en un temps o un espai finit (com crear una obra pictòrica, teatral o musical)

El coneixement revelat, que proporciona un “ens” definit com a propietari del coneixement de tota realitat, i que en determinats esdeveniments decideix compartir amb algunes ments escollides part del seu coneixement (com “rebre” els manaments d’una religió, d’una inspiració espiritual, d’un cabdillisme) .

Les cultures que conformen la nostra civilització s’han construït generant ingents quantitats de coneixement (és a dir, de representacions de la realitat) que majoritàriament ha estat obtingut de forma híbrida, resultat de combinar dos dels tres mètodes descrits. Però l’experiència mil·lenària ens ha permès descobrir que només el coneixement d’arrel científica ens permet: 1) consensuar de manera extensa i general la realitat, perquè es especialment transmissible, es a dir, comunicable i 2) aquesta realitat consensuada és evolutiva i, per tant, ens permet evolucionar.