ASSESSORAR O ASSESSORAR. DE PERFILS I COMPETÈNCIES >>
El concepte "broker" se sol referir a un professional o entitat que actua com a intermediari en un procés entre un comprador i un venedor, especialment aplicat a instruments financers.
En els darrers anys s'ha aplicat també a un professional del món de la ciència tot i que, per evitar el possible biaix negatiu que es pot associar al mercadeig del mercats financers, s'ha renombrat com a intermediador.
Quan busquem la manera de fer arribar la informació científica necessària per a que els elaboradors de polítiques científiques (science policy) puguin fer la seva feina correctament informats en l'evidència, se sol cometre l'error de confondre el científic expert (en un àmbit determinat) amb l'intermediador.
El científic és la font del coneixement científic, però aquest coneixement cal comunicar-lo, i no necessàriament n'ha de ser ell el comunicador (l'habitual és que no ho sigui). La transmissió a l'àmbit polític requereix expressar el coneixement des d'un altra perspectiva, amb un altre codi. És un procés al que denominem "valoritzar" la ciència.
Interpretar el coneixement científic per tal de que mantingui tot el seu contingut i alhora sigui "comprensible" per un polític, un elaborador de polítiques, un executiu electe de polítiques o un parlamentari requereix disposar d'uns coneixements, d'unes habilitats i d'una experiència consolidada, que són els elements que defineixen un intermediador científic, al que podem equiparar a un broker, doncs fa d'intermediari entre un comprador (polític) de coneixement i un venedor (científic) de coneixement.
La confusió entre ambdós perfils s'accentua pel fet de que són igualment reconeguts com "assessors". Convé clarificar-ho.
De cara a la seva relació amb la política els dos perfils han de tenir unes competències i habilitats imprescindibles.
CIENTÍFIC EXPERT
Es tracta d'un professional de la ciència que ha adquirit expertesa i excel·lència en un camp específic i delimitat de la ciència i és capaç de reflexionar sobre el seu coneixement i transmetre les seves reflexions.
Les seves competències bàsiques:
¬ Coneixement en profunditat, en amplitud i actualitzat del seu àmbit científic, fins als seus límits amb altres disciplines.
¬ Experiència en l'aplicació hàbil del mètode científic en les seves formulacions.
¬ Capacitat de síntesi en l'exposició en l'exposició dels coneixements adquirits
Transmetre de manera ordenada i eficaç el seu coneixement fins a fer-lo arribar al seu interlocutors requereix d'unes habilitats bàsiques:
¬ Facilitat en bastir un relat atractiu amb els seus coneixements científics.
¬ Dots oratòries i expositives, tan verbals com no verbals
¬ Poder de persuasió, de generar confiança i consens ver els seus coneixements, tan en l'àmbit proper com en el públic.
¬ Facilitat relacional em l'àmbit de la ciència i en qualsevol altra, especialment en el polític
El científic expert pot facilitar informació de valor dins l'àmbit polític, perquè els polítics poden necessitar tenir accés (un accés bàsic) a un coneixement determinat. De la mateixa manera, un científic expert ha de poder facilitar informació de valor a demanda dels intermediadors per tal que puguin facilitar-la convenientment interpretada a l'estructura executiva o legislativa per tal que realitzin les seves respectives labors informades en l'evidencia.
INTERMEDIADOR
En la seva funció d'interpretar i traslladar el coneixement científic a la política requereix d'unes competències adquirides, de manera resumida (existeixen fins a 27 competències reconegudes):
¬ Formació científica, i coneixement del mètode científic (com a metodologia de pensament). Capacitat de comprensió del funcionament de la ciència.
¬ Coneixements consolidats (reglats o auto adquirits) de les estructures polítiques. Capacitat de comprensió del funcionament de les estructures polítiques (tant del Legislatiu, com del Executiu), especialment, per haver exercit algun tipus de funció en qualsevol nivell de l’Administració.
¬ Formació en comunicació: haver tingut la inquietud de cursar un mòdul, postgrau o màster en comunicació i, especialment en comunicació científica.
Pel que fa a les habilitats a desenvolupar son, de manera esquemàtica:
¬ Capacitat de construcció de coneixement a partir de la cerca d’informació, el seu anàlisi, l’elaboració d’una síntesi i la construcció del relat (representació) per a la seva exposició.
¬ Capacitat per distingir i harmonitzar l’activitat científica, basada en evidències (proves), de l’activitat política, basada en valors.
¬ Habilitat per generar confiança en les seves relaciones professionals, més enllà del seu entorn competencial.
¬ Habilitat per a la intermediació de dades (evidence brokerage), que significa:
1. gestionar el flux d’informació que circula contínuament entre la ciència i la política.
2. saber identificar les qüestions rellevants que emergeixen d’aquest flux, i plantejar-les.
3. saber evolucionar des de la posició “d’emissor de respostes” a la de “recol·lector de dades i proves” que facin comprensible el procés amb el que ha generat el plantejament de les qüestions citades.
¬ Capacitat per a l’aprenentatge radical, és a dir, per a desenvolupar noves habilitats basades en nous coneixements.
Identificar qüestions i plantejar-les requereix identificar les millors fons d'informació, generalment científics experts, per tal de recollir les millors i més fiables dades i proves que oferir als polítics interlocutors.
La complexitat del perfil requereix aprenentatge i exercici continuat, raó per la qual ser intermediador sol resultar incompatible amb altres ocupacions principals en paral·lel. Les entitats internacionals consideren que desenvolupar-se amb competència suficient com a intermediador requereix una experiència de dos a cinc anys segons el càrrec i la responsabilitat.