LA (DES)ESPERADA POLITICA CIENTÍFICA DE LA UE  >>  

Les polítiques científiques requereixen  recursos i instruments. A Europa, i a tot "Occident" en general, els recursos per a polítiques científiques sempre estan amenaçats per la reatribució de partides destinades a la ciència cap a altres projectes amb més rendiment polític (és a dir, electoral). 

Els instruments tenen sempre un rerefons ideològic, i l'Executiu de torn malda per usar-los per imposar la "seva" ciència.

Actualment, a la UE hi ha una batalla soterrada pel control de les polítiques científiques mitjançant el control del proper Programa Marc 2028-2034, denominat FP10. De manera simplificada (la governança de la UE és l'epítom de la complexitat administrativa), aquesta és la situació: en els darrers esborranys del Reglament i el Programa d'FP10 elaborats per la presidencia del Consell de la UE (els governs dels estats membres) preveuen que aquests estats "assessorin" a la Comissió Europea sobre la orientació general i les prioritats en el finançament de la recerca almenys un cop a l'any a través d'un denominat "Comitè Estratègic d'Horitzó Europa", contradint el Parlament Europeu que proposa la creació de comitès d'experts que orientin la recerca col·laborativa  dins del Programa. A més, els estats membres es volen assegurar el control del Programa amb mecanismes com la "Clàusula de no opinió" que impedeix qualsevol programa de treball si el Comitè no ha emès una opinió al respecte. 

Pel que fa als recursos, la xifra de sortida per al FP10 van ser 200 000M€ proposats pel Parlament Europeu, que la Comissió Europea es va afanyar a limitar a 175 000, i que el Consell de la UE ja ha limitat a 167 900. 

Fa un any ja vam avisar que l'apropiació de la ciència com un actiu estratègic i transaccional per part dels governs europeus aproparia les polítiques científiques de la UE, però també dels seus estats membres, al col·lapse. I ja hi hem arribat. Una política científica comuna per a la UE és, ara per ara, inexistent més enllà de les habituals gesticulacions amb pressupostos de 9 xifres i estructures tan grandiloqüents com ineficaces. Els terminis per disposar d'una política científica competitiva van caient i la tendència política al continent no és un vent favorable a les polítiques comunes.

L'esperança és la darrera frontera, es cert, però la ciència mai ha avançat a cops d'esperança, i la desesperança sol acabar carregant contra tot allò que fa olor de coneixement. I la ciència és la principal font de coneixement actual.

J.E.


PS: De moment, ahir 16 de juliol, el Consell de la UE va retallar el pressupost d'Horitzó Europa per al 2027 en 231M€.


Entrades populars d'aquest blog

CALDRIA LA POLITITZACIÓ DE LA CIÈNCIA?    >> La ciència no està en el seu millor moment pel que fa a recursos i reconeixement en el món occidental. I la tendència és que la desatenció política s'incrementi a la vista de les prioritats dels finançadors, tan públics com privats. Davant d'aquesta situació nombrosos experts es pregunten, i responen, sobre la rel del problema en la política del moment. La veritable crisi no és que la ciència i les polítiques científiques que determinen la distribució dels recursos per a la R+D+i estiguin polititzades. Es que no s'han polititzat prou. Els líders polítics mai han acceptat la evidència de que el coneixement científic és el principal combustible de la maquinaria del progrés, personal i col·lectiu, de qualsevol societat moderna i no solament un seguit de mecanismes, pretesament rendibilitzables, que construeixen la riquesa. No hi pot haver un enfocament apolític de la ciència i menys de la seva gestió. Ans al contrari, són les ...
Més informació
LA CIÈNCIA EUROPEA, UN ANY DESPRÉS DE L'INFORME DRAGHI   >> Fa gairebé un any, Mario Dragui va publicar un informe dirigit a la Comissió Europea, que va tenir un gran impacte en les polítiques de la UE. Podeu consultar el post que li va dedicar Polcicomm  posant l'accent en la política científica. Dragui, en línies generals, apuntava a la manca de competitivitat de la UE davant EUA i la Xina, i situava com una de les causes, que  "[...] el sistema de tracció entre competitivitat, innovació i recerca ha estat i segueix sent un dels punts més febles (i per tant problemàtics) de la UE", una feblesa que segueix irresolta i genera periòdics senyals d'alarma, en especial quan aquest engranatge pateix una estrebada pel creixement dels EUA o la Xina. Un any després, la debilitat de la UE en front els seus competidors s'ha accentuat i la dependència tecnològica s'ha incrementat, en especial després de la recent signatura de l' acord comercial asimètric ...
Més informació
  LA CIÈNCIA DE L'INFORME DRAGUI    >>    Els informes sobre la competitivitat de la UE han estat documents que han marcat (o intentant marcar) el rumb de les polítiques tant del Consell com de la Comissió. La presidenta Von der Leyen estrena el seu segon mandat davant la Comissió amb un informe signat per una de les personalitats més destacades del panorama polític europeu: Mario Dragui . Un informe extens que conté suficients referències a la recerca i la innovació com per dibuixar una possible política científica de la UE. El sistema de tracció entre competitivitat, innovació i recerca ha estat i segueix sent un dels punts més febles (i per tant problemàtics) de la UE, que segueix irresolt i genera periòdics senyals d'alarma, en especial quan aquest engranatge pateix una estrebada pel creixement dels EUA o la Xina. Els informes, com el de Draghi, de fet, són la plasmació d’una d’aquestes alarmes. Però la qüestió ve de lluny. Un dels tocs d'atenció mé...
Més informació