CALDRIA LA POLITITZACIÓ DE LA CIÈNCIA? >>
La ciència no està en el seu millor moment pel que fa a recursos i reconeixement en el món occidental. I la tendència és que la desatenció política s'incrementi a la vista de les prioritats dels finançadors, tan públics com privats. Davant d'aquesta situació nombrosos experts es pregunten, i responen, sobre la rel del problema en la política del moment.
La veritable crisi no és que la ciència i les polítiques científiques que determinen la distribució dels recursos per a la R+D+i estiguin polititzades. Es que no s'han polititzat prou.
Els líders polítics mai han acceptat la evidència de que el coneixement científic és el principal combustible de la maquinaria del progrés, personal i col·lectiu, de qualsevol societat moderna i no solament un seguit de mecanismes, pretesament rendibilitzables, que construeixen la riquesa.
No hi pot haver un enfocament apolític de la ciència i menys de la seva gestió. Ans al contrari, són les decisions polítiques les que decideixen quina ciència i quanta ciència es desenvolupa i en quina direcció. I, per tant, quina competitivitat s'assolirà. Tenint en compte que la ciència genera coneixement amb uns ritmes que res tenen a veure amb els de la política, avançar requereix consensos sòlids i convincents sobre la política científica a desplegar.
Des d'aquestes perspectiva, la despolitització de la ciència ha estat, i segueix sent, la principal causa de la seva instrumentalització partidista, on resulta prioritari capitalitzar l'avenç més que provocar-lo, el que resulta fatalment en manca de progrés, nivell de vida i competitivitat.
Els científics han volgut mantenir-se tradicionalment al marge de la política, excepte en el tema concret del finançament de la ciència, tot apel·lant a una (inexistent) neutralitat científica. Però el rumb que porten les polítiques públiques actualment, aquí i arreu, mostren amb claredat que la negativa a involucrar-se no ha protegit la ciència ni als científics, més aviat els ha deixat desprotegits i irrellevants a l'hora de provocar el necessari canvi en el sistema.
Defensar l'statu quo no posicionarà la ciència en el centre de les polítiques públiques, què és on hauria de ser. Cal polititzar intensament el sistema de ciència perquè rebi l'atenció necessària, que no té ni ha tingut, i produeixi els seus efectes en la societat, l'economia i la cultura del país. I son els científics els que ho han de fer. No sol per coherència professional sinó per qualitat democràtica.
NOTA: Aquest escrit és una paràfrasis de diversos articles, propis i aliens, entre els que destaca el publicat per l'antropòleg polític i psiquiatra social, Eric Reinhart.