LA CIÈNCIA EUROPEA, UN ANY DESPRÉS DE L'INFORME DRAGHI  >>

Fa gairebé un any, Mario Dragui va publicar un informe dirigit a la Comissió Europea, que va tenir un gran impacte en les polítiques de la UE. Podeu consultar el post que li va dedicar Polcicomm  posant l'accent en la política científica. Dragui, en línies generals, apuntava a la manca de competitivitat de la UE davant EUA i la Xina, i situava com una de les causes, que 

"[...] el sistema de tracció entre competitivitat, innovació i recerca ha estat i segueix sent un dels punts més febles (i per tant problemàtics) de la UE", una feblesa que segueix irresolta i genera periòdics senyals d'alarma, en especial quan aquest engranatge pateix una estrebada pel creixement dels EUA o la Xina.

Un any després, la debilitat de la UE en front els seus competidors s'ha accentuat i la dependència tecnològica s'ha incrementat, en especial després de la recent signatura de l'acord comercial asimètric amb EUA que compromet Europa, entre d'altres imposicions, a comprar quantitats ingents de xips d'IA als Estats Units, fent inviable o alentint el desenvolupament de xips propis.Dragui, en una taula rodona als Lindau Meetings (reunió anual de Nobels amb joves científics de tot el món) ha insistit en que les propostes del seu informe son d'aplicació encara més urgent que fa un any, la qual cosa equival a dir que "estem pitjor". Es veritat que la Comissió ha implementat algunes de les propostes de l'informe però, paral·lelament, ha pres mesures força polèmiques amb l'objectiu indissimulat de soscavar la independència del Consell Europeu de Recerca i en condicionar el disseny del proper Programa Marc (FP10). La raó: els estats, i la pròpia Comissió, estan prioritzant la ciència com un actiu estratègic i transaccional, el que comporta un control més grans sobre què s'investiga, qui ho investiga i quin valor polític pot adquirir. En aquest escenari, els estats de la Unió difícilment es conformaran amb una política comuna pensada per competir en el món exterior (es a dir, EUA i Xina) i no per complir urgents pronòstics electorals domèstics. La conseqüència per a la UE és que amb la desunió la seva política científica avançarà cap al col·lapse o la irrellevància, a l'igual que la competitivitat i l'estat del benestar. França i Alemanya ja han donat els primers avisos.

J.E

Entrades populars d'aquest blog

CALDRIA LA POLITITZACIÓ DE LA CIÈNCIA?    >> La ciència no està en el seu millor moment pel que fa a recursos i reconeixement en el món occidental. I la tendència és que la desatenció política s'incrementi a la vista de les prioritats dels finançadors, tan públics com privats. Davant d'aquesta situació nombrosos experts es pregunten, i responen, sobre la rel del problema en la política del moment. La veritable crisi no és que la ciència i les polítiques científiques que determinen la distribució dels recursos per a la R+D+i estiguin polititzades. Es que no s'han polititzat prou. Els líders polítics mai han acceptat la evidència de que el coneixement científic és el principal combustible de la maquinaria del progrés, personal i col·lectiu, de qualsevol societat moderna i no solament un seguit de mecanismes, pretesament rendibilitzables, que construeixen la riquesa. No hi pot haver un enfocament apolític de la ciència i menys de la seva gestió. Ans al contrari, són les ...
Més informació
COMUNICACIÓ INTEGRAMENT TRANSPARENT >> El procés d’assessorar als protagonistes de les polítiques científiques (elaboradors y gestors) està  immers en un estat d'agitació per diverses causes, la majoria relacionades amb la onada d’animadversió envers la ciència que ha començat a recórrer el panorama polític internacional i que segurament culminarà amb la presa de possessió del nou president dels EUA.  La manera de comunicar la ciència i l'objecte mateix d'aquesta comunicació es troba en un procés de revisió del que sobresurten dos conceptes que fins ara no han merescut una especial atenció i que tenen una relació íntima amb la política: la transparència i la integritat . Un exemple de transparència en la comunicació pot ser la petició d'assessorament científic formulat per la comissària de salut sortint, Stella Kyriakides, al Mecanisme d'Assessorament Científic (SAM)  de la Comissió Europea, sobre la governança que cal aplicar al projecte "Una Salut...
Més informació
  TOTS ELS ASSESSORS DEL PRESIDENT   >>   Entre el centenar d'ordres executives que ha signat el president del EUA nou de trinca, Donald Trump, ha estat la nominació d'alguns dels assessors científics per a llocs clau en l'Administració del país. Més enllà de la teatralitat en que s'ha envoltat la signatura "massiva" que tots els seus antecessors han fet el primer dia del mandat, generalment de manera més discreta, la novetat és que Trump ha nominat Michael Kratsios per a la direcció de la Oficina de Política Científica y Tecnològica (OSTP) de la Casa Blanca que coordina la política científica   del govern, un càrrec que en el primer mandat de Trump va estar vacant, i que al cap de dos anys va ocupar parcialment el meteoròleg Kelvin Droegemeier, amb una capacitat d'influència limitada. Kratsios també serà "l'assessor científic del president". L'altre organisme amb influència en les polítiques científiques és el Consell d'A...
Més informació