HI HA EINES PER A COMUNICAR CIÈNCIA AMB INTEGRITAT?   >>  

Fa temps que al CQUATRE ens preocupa la feblesa en la integritat de la comunicació entre els diferents actors de l’ecosistema de la comunicació de la ciència. Si bé alguns dels canals habituals mantenen certs protocols per garantir la integritat del missatge, com és el cas de la comunicació entre científics (tot i que darrerament aquests protocols estan mostrant força escletxes), en altres canals, aquests protocols es difuminen a, simplement, no existeixen. És el cas del canal que comunica els professionals de la ciència amb el món econòmic, o especialment, amb els polítics o elaboradors de polítiques, mitjançant intermediadors.  Menys estructurat encara és el canal que connecta  científics i públic general a través de comunicadors, periodistes i divulgadors. Són canals que actuen sota la hipòtesi de que la integritat es pressuposa per ambdues parts, sense més control establert de revisió, la qual cosa ha estat un brou de cultiu de tota mena de apriorismes, falsedats i desviaments respecte de la veritat científica establerta i consensuada.

El 2024, una de les agrupacions més prestigioses d’universitats europees, LERU (League of European Research Universities), va elaborar una proposta basada en el mètode científic per autoavaluar la integritat de la comunicació científica,* i vist que cap entitat dels nostre entorn se n’ha fet ressò, vam decidir proposar-ne una adaptació o millor, dues: una per a investigadors i una per a comunicadors. Es tracta de normes senzilles que permeten, si més no, que qui comuniqui reflexioni uns minuts sobre el missatge que vol difondre i en guardi la pròpia avaluació. Si aquests test el realitzen tots els actors de la cadena de comunicació, i fins i tot els comparteixen, pot convertir-se en el “petit pas” que  millori la integritat en la comunicació científica i ajudi a recuperar-ne la credibilitat.

Esperem que la nostra modesta aportació sigui d’utilitat per a tot l’ecosistema de la comunicació científica.

J.E

 

 * De la qual aquest blog es va fer ressò en el seu moment: https://polcicomm.blogspot.com/2024/11/comunicaciointegramenttransparent.html

Entrades populars d'aquest blog

CALDRIA LA POLITITZACIÓ DE LA CIÈNCIA?    >> La ciència no està en el seu millor moment pel que fa a recursos i reconeixement en el món occidental. I la tendència és que la desatenció política s'incrementi a la vista de les prioritats dels finançadors, tan públics com privats. Davant d'aquesta situació nombrosos experts es pregunten, i responen, sobre la rel del problema en la política del moment. La veritable crisi no és que la ciència i les polítiques científiques que determinen la distribució dels recursos per a la R+D+i estiguin polititzades. Es que no s'han polititzat prou. Els líders polítics mai han acceptat la evidència de que el coneixement científic és el principal combustible de la maquinaria del progrés, personal i col·lectiu, de qualsevol societat moderna i no solament un seguit de mecanismes, pretesament rendibilitzables, que construeixen la riquesa. No hi pot haver un enfocament apolític de la ciència i menys de la seva gestió. Ans al contrari, són les ...
Més informació
COMUNICACIÓ INTEGRAMENT TRANSPARENT >> El procés d’assessorar als protagonistes de les polítiques científiques (elaboradors y gestors) està  immers en un estat d'agitació per diverses causes, la majoria relacionades amb la onada d’animadversió envers la ciència que ha començat a recórrer el panorama polític internacional i que segurament culminarà amb la presa de possessió del nou president dels EUA.  La manera de comunicar la ciència i l'objecte mateix d'aquesta comunicació es troba en un procés de revisió del que sobresurten dos conceptes que fins ara no han merescut una especial atenció i que tenen una relació íntima amb la política: la transparència i la integritat . Un exemple de transparència en la comunicació pot ser la petició d'assessorament científic formulat per la comissària de salut sortint, Stella Kyriakides, al Mecanisme d'Assessorament Científic (SAM)  de la Comissió Europea, sobre la governança que cal aplicar al projecte "Una Salut...
Més informació
  TOTS ELS ASSESSORS DEL PRESIDENT   >>   Entre el centenar d'ordres executives que ha signat el president del EUA nou de trinca, Donald Trump, ha estat la nominació d'alguns dels assessors científics per a llocs clau en l'Administració del país. Més enllà de la teatralitat en que s'ha envoltat la signatura "massiva" que tots els seus antecessors han fet el primer dia del mandat, generalment de manera més discreta, la novetat és que Trump ha nominat Michael Kratsios per a la direcció de la Oficina de Política Científica y Tecnològica (OSTP) de la Casa Blanca que coordina la política científica   del govern, un càrrec que en el primer mandat de Trump va estar vacant, i que al cap de dos anys va ocupar parcialment el meteoròleg Kelvin Droegemeier, amb una capacitat d'influència limitada. Kratsios també serà "l'assessor científic del president". L'altre organisme amb influència en les polítiques científiques és el Consell d'A...
Més informació