DRAGHI, ANY 2. DE LA COMISSIÓ A LA INACCIÓ >>
Podríem dir, sense exagerar, que Dragui se n'ha afartat.
Fa un any, a finals d'agost de 2025, Mario Draghi va
impartir una conferència a Lindau,
en la que es lamentava de que el seu tant famós com ignorat informe sobre la pèrdua
de competivitat d'Europa no hagués tingut cap efecte significatiu sobre l'acció
de la UE. Tot seguia empantanat pel que fa a la implementació de les mesures
urgents que l'informe proposava per revertir la situació.
Un any després, a finals d'agost de 2026 (la setmana
passada), Draghi ha sorprès la "maquinaria" política de la UE,
presentant el Grup Rin (Rheine Group). Amb
l'evidència de que la situació econòmica i política global ha propiciat que la
caiguda de la competivitat d'Europa en tots els camps s'hagi accentuat des de
la publicació del seu informe de 2024, aquesta nova entitat pretén rescatar
l'informe de les prestatgeries de les
bones intencions i "convertir l'evidència en acció" (sic).
En aquesta iniciativa, Draghi no està sol. S'ha rodejat de
54 membres d'alt nivell: economistes, acadèmics, emprenedors tecnològics i alts
executius (alguns, força coneguts, del
nostre entorn), configurant un ecosistema en que la diversitat de parers,
posicions i d'interessos vol ser font i inspiració de la seva capacitat
d'acció.
La iniciativa ha generat immediatament sorpresa (però no cap
declaració formal ni reacció, no fos cas!) a Brussel·les, tot i sospitar que
l'objectiu del Grup és promoure i desenvolupar reformes fins i tot fora dels
mecanismes institucionals de la UE.
Recordem que un dels cavalls de batalla de Draghi és eliminar el requisit de la unanimitat de tots els membres de la Unió per avançar en temes transcendents i d’aquí les declaracions d'algun promotor del Grup en el sentit de que exploren "altres formes d'avançar", és a dir, la possibilitat de que grups de països avancin conjuntament sense necessitat d'esperar un acord entre los Vint-i-set.
I la ciència? Draghi és "copresident i cofundador"
del Grup, posició que comparteix amb Patrick Collison, jove emprenedor i
analista, fundador d'Stripe i Arc Institute, entitats que faciliten la gestió econòmica
d'empreses, en especial startups i grups de recerca, proporcionant finançament
a llarg termini a científics i investigadors. La presencia d'un perfil com el de Collison com a líder
és la constatació de què per a Draghi “Competitivitat significa situar realment
el coneixement científic en el centre de les polítiques públiques" i no
sols de forma declarativa.
La sacsejada està servida. Tant de bo l’energia generada no
quedi absorbida per la (tremenda) inèrcia de la Comissió i els interessos transaccionals del Consell Europeu, i emergeixi d’una vegada per totes una autèntica
política científica europea.
I és que, podríem dir, sense exagerar, que també n’estem
farts.