POLCICOMM

LA CIÈNCIA EUROPEA, UN ANY DESPRÉS DE L'INFORME DRAGHI   >> Fa gairebé un any, Mario Dragui va publicar un informe dirigit a la Comissió Europea, que va tenir un gran impacte en les polítiques de la UE. Podeu consultar el post que li va dedicar Polcicomm  posant l'accent en la política científica. Dragui, en línies generals, apuntava a la manca de competitivitat de la UE davant EUA i la Xina, i situava com una de les causes, que  "[...] el sistema de tracció entre competitivitat, innovació i recerca ha estat i segueix sent un dels punts més febles (i per tant problemàtics) de la UE", una feblesa que segueix irresolta i genera periòdics senyals d'alarma, en especial quan aquest engranatge pateix una estrebada pel creixement dels EUA o la Xina. Un any després, la debilitat de la UE en front els seus competidors s'ha accentuat i la dependència tecnològica s'ha incrementat, en especial després de la recent signatura de l' acord comercial asimètric ...

LA CIÈNCIA ÉS CADA VEGADA MENYS DISRUPTIVA   >> Aquesta és la conclusió a la que arriba l’article  publicat per Russell Funk* comparant la ciència produïda aquest segle amb la del segle passat. La percepció d’aquest fet ja la va explicitar el passat mes d’abril l’actual director de la Oficina de Política Científica i Tecnològica dels EUA (OSTP), Michael Kratsios: “El nostre progrés actual empal·lideix en comparació amb els enormes avenços  del segle XX”. Més enllà de l’alarma creada per l’article de Funk i l’allau d’adhesions que ha rebut, també algunes crítiques sobre la seva metodologia, el que ha sortit a la superfície en el debats generats per la publicació son els dubtes sobre l’impacte real de la ciència moderna. Durant les darreres dècades els experts en polítiques científiques han acumulat preocupació per la dificultat en identificar troballes científiques innovadores, la qual cosa comporta un creixement econòmic més lent, amb el resultat de que els rend...

CALDRIA LA POLITITZACIÓ DE LA CIÈNCIA?    >> La ciència no està en el seu millor moment pel que fa a recursos i reconeixement en el món occidental. I la tendència és que la desatenció política s'incrementi a la vista de les prioritats dels finançadors, tan públics com privats. Davant d'aquesta situació nombrosos experts es pregunten, i responen, sobre la rel del problema en la política del moment. La veritable crisi no és que la ciència i les polítiques científiques que determinen la distribució dels recursos per a la R+D+i estiguin polititzades. Es que no s'han polititzat prou. Els líders polítics mai han acceptat la evidència de que el coneixement científic és el principal combustible de la maquinaria del progrés, personal i col·lectiu, de qualsevol societat moderna i no solament un seguit de mecanismes, pretesament rendibilitzables, que construeixen la riquesa. No hi pot haver un enfocament apolític de la ciència i menys de la seva gestió. Ans al contrari, són les ...

LA CAPACITACIÓ EN L'ASSESSORAMENT CIENTÍFIC    >>   Resulta una paradoxa que en un món on les polítiques depenen cada vagada més del coneixement científic, i el desenvolupament de la ciència està més lligat a decisions polítiques, la comunicació entre ambdós sistemes és cada cop menys fluida, menys eficient. La realitat és que a qualsevol societat desenvolupada els sistemes que connecten els científics amb els polítics no estan funcionant bé. I no és una percepció, hi ha dades que ho demostren. Segons una enquesta de Nature (realitzada a finals de 2024) que van respondre uns 400 especialistes en polítiques científiques de tot el món, el 80% afirmava que el sistema d’assessorament científic del seu país era deficient o irregular, y el 70% creia que els governs no recorren a  l’assessorament de manera rutinària. L’enquesta es va complementar amb una vintena d’entrevistes per tal d’identificar els obstacles que impedeixen l’assessorament científic, es a dir,...

VOLAR SENSE RADAR   >>    Per a generar polítiques científiques eficients i útils no només hi ha que observar i analitzar la societat, al ecosistema a la que van destinades. Perquè no n'hi ha prou amb ser eficient, cal ser competitiu, i per aconseguir-ho és necessari conèixer les potencialitats del sistema, i especialment les seves vulnerabilitats. El panel d' assessors  de la Comissió Europea afirma que la UE li manca informació coordinada sobre on s'està quedant enrere en investigació i tecnologia i sobre l'impacte que tindran els nous avenços. Una falta d'informació que comporta el risc de volar sense radar al dissenyar polítiques científiques per promoure i protegir els actius sensibles a la seguretat o la competitivitat. Els estats membres desconfien entre ells a la hora de compartir informació de valor, la qual cosa els allunya de la competitividad, tant en solitari com en bloc, front els grans líders (EUA i Xina) en ciència y tecnologia. És un comporta...

  TOTS ELS ASSESSORS DEL PRESIDENT   >>   Entre el centenar d'ordres executives que ha signat el president del EUA nou de trinca, Donald Trump, ha estat la nominació d'alguns dels assessors científics per a llocs clau en l'Administració del país. Més enllà de la teatralitat en que s'ha envoltat la signatura "massiva" que tots els seus antecessors han fet el primer dia del mandat, generalment de manera més discreta, la novetat és que Trump ha nominat Michael Kratsios per a la direcció de la Oficina de Política Científica y Tecnològica (OSTP) de la Casa Blanca que coordina la política científica   del govern, un càrrec que en el primer mandat de Trump va estar vacant, i que al cap de dos anys va ocupar parcialment el meteoròleg Kelvin Droegemeier, amb una capacitat d'influència limitada. Kratsios també serà "l'assessor científic del president". L'altre organisme amb influència en les polítiques científiques és el Consell d'A...

COMUNICACIÓ INTEGRAMENT TRANSPARENT >> El procés d’assessorar als protagonistes de les polítiques científiques (elaboradors y gestors) està  immers en un estat d'agitació per diverses causes, la majoria relacionades amb la onada d’animadversió envers la ciència que ha començat a recórrer el panorama polític internacional i que segurament culminarà amb la presa de possessió del nou president dels EUA.  La manera de comunicar la ciència i l'objecte mateix d'aquesta comunicació es troba en un procés de revisió del que sobresurten dos conceptes que fins ara no han merescut una especial atenció i que tenen una relació íntima amb la política: la transparència i la integritat . Un exemple de transparència en la comunicació pot ser la petició d'assessorament científic formulat per la comissària de salut sortint, Stella Kyriakides, al Mecanisme d'Assessorament Científic (SAM)  de la Comissió Europea, sobre la governança que cal aplicar al projecte "Una Salut...