COMUNICACIÓ INTEGRAMENT TRANSPARENT >>
El procés d’assessorar als protagonistes de les polítiques científiques (elaboradors y gestors) està immers en un estat d'agitació per diverses causes, la majoria relacionades amb la onada d’animadversió envers la ciència que ha començat a recórrer el panorama polític internacional i que segurament culminarà amb la presa de possessió del nou president dels EUA.
La manera de comunicar la ciència i l'objecte mateix d'aquesta comunicació es troba en un procés de revisió del que sobresurten dos conceptes que fins ara no han merescut una especial atenció i que tenen una relació íntima amb la política: la transparència i la integritat.
Un exemple de transparència en la comunicació pot ser la petició d'assessorament científic formulat per la comissària de salut sortint, Stella Kyriakides, al Mecanisme d'Assessorament Científic (SAM) de la Comissió Europea, sobre la governança que cal aplicar al projecte "Una Salut", que integra la salut humana, la salut animal, la salut vegetal i la del medi ambient. El procés d'aquest assessorament, que ha finalitzat i els documents finals han estat lliurats fa dues setmanes, es pot seguir amb tota la seva extensió, des de la formulació de les preguntes, passant per la recopilació de la millor evidencia científica disponible aportada pels científics designats, fins a les recomanacions elaborades pel Grup d'Assessors Científics Principals del SAM. El procés, desenvolupat amb total claredat i transparència, pot consultar-se a l'adreça:
https://scientificadvice.eu/advice/one-health-governance-in-the-european-union/
Tot i que el procés anterior es va completar en un mes i mig, la comunicació de la ciència no sempre (o gairebé mai) disposa d'un temps tan dilatat, i els comunicadors es veuen obligats a condensar i reduir el contingut del seu missatge, especialment en xarxes socials, posant en perill la seva veracitat i l’expressió d'un element cabdal del coneixement científic: la incertesa, tot ignorant l’elaboració i el context del procés científic que es vol comunicar. Aquestes comunicacions "en el límit" sovint són desencadenants de males interpretacions, decepcions per part dels receptors i, en els pitjors dels casos, terreny abonat per a negacionistes i conspiranoics.
Per tal de fer front a aquesta situació, la Lliga d'Universitats de Recerca Europees (LERU) ha publicat un informe amb una proposta interessant: que la comunicació científica se sustenti en els mateixos principis d'integritat en la recerca que s'utilitzen per a les publicacions acadèmiques.
Es tracta d'una proposta centrada en quatre àrees clau: la obertura en la comunicació, la comunicació de la incertesa, els mitjans i les xarxes socials i les habilitats comunicatives. A destacar especialment que inclou un formulari de verificació per a qualificar el nivell d'integritat d'una comunicació determinada.
El document (en traducció automàtica) es pot consultar en aquesta adreça.
Aprofitant la difusió d’aquesta proposta, podria ser molt convenient que els comunicadors científics, i els propis científics que comuniquen, verifiquessin la solidesa de la seva comunicació i intercanviessin els resultats dels seus respectius tests abans de donar per bona una comunicació. Aquest procediment de verificació de la integritat, conjuntament amb una ben plantejada pràctica de transparència, representaria una sòlida protecció en front de les males pràctiques de tercers, ajudaria a recuperar la confiança en la ciència per part de la societat, els seus actors i grups d’interès, i facilitaria que la informació arribés en les millors condicions de ser compresa i utilitzada pels polítics als qui va adreçada.
J.E.