QUI VOL LA PROPERA CARTERA DE RECERCA DE LA UE >>
El coneixement científic té un valor polític limitat. En la composició del nou col·legi de comissaris de la Comissió Europea hi ha corredisses dels estat membres per aconseguir les carteres que, teòricament, poden tenir més influència en la política de la Unió. Per això no hi ha candidats per a Recerca dels països amb més pes, que es disputen les carteres anomenades "polítiques". Els aspirants més ben posicionats són ara mateix els presentats per Finlàndia i Txèquia.
Davant d'aquesta situació, la temptació de la presidenta Von der Leyen és confeccionar una cartera més "atractiva" afegint a Recerca altres competències, com ara Industria, amb el perill de que la denominació "recerca" caigui del primer lloc o desaparegui (com ja va passar el 2019) del nom del departament.
La comunitat científica s'ha afanyat a demanar, mitjançant una carta a la presidenta, signada per 19 premis Nobel, una "cartera ben finançada i dedicada a la recerca i la innovació" exclusivament a ser possible, tot i que l'Associació d'Universitats Europees (EUA) ha declarat que "recerca, innovació i educació han de ser sota el control d'un sol comissariat". En qualsevol cas, hi ha unanimitat en demanar que la persona al càrrec del departament tingui "una personalitat forta amb cert pes polític". El paral·lelisme de tot plegat és evident amb el que ha anat succeint en les darreres eleccions al llarg de la geografia europea, propera i llunyana.
Actituds que contrasten amb la reacció contraria a la influència de la ciència de pesos pesants de la UE un cop publicat l'informe d'Enrico Letta, argumentant que privilegiar la ciència podria "predeterminar com serà la nostra economia i quines tecnologies usarem". Així doncs, sembla que no és que el coneixement científic tingui un valor polític limitat, sinó que la (classe) política vol mantenir limitat el valor polític de la ciència, no sigui cas que “[atorguem] poders vagues i amplis a buròcrates no electes i irresponsables" (consulteu "Estem en perill"), presumiblement, els científics.
NOTA:
El 17 de setembre, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha presentat els membres del nou col·legi de comissaris de la UE i les seves respectives carteres. Amb una certa sorpresa, s'ha mantingut la cartera de Recerca i Innovació, a la que s'ha afegit la competència sobre "startups" (empreses emergents), potser buscant un millor atractiu per al càrrec, i segregant-ne Universitats (amb el disgust corresponent del món acadèmic europeu).
La nova comissària, Ekaterina Zaharieva, és una política búlgara, com las dos anteriors responsables del càrrec, amb una notable carrera política i sense experiència científica coneguda. Un nomenament "conservador" (en els diversos sentits de la paraula), que haurà de fer front als greus advertiments que sobre ciència contenen els informe Draghi i Letta, i complir amb el seu compromís "hem de posar la recerca i la innovació, la ciència i la tecnologia en el centre de la economia [europea]".