Entrades

CALDRIA LA POLITITZACIÓ DE LA CIÈNCIA?    >> La ciència no està en el seu millor moment pel que fa a recursos i reconeixement en el món occidental. I la tendència és que la desatenció política s'incrementi a la vista de les prioritats dels finançadors, tan públics com privats. Davant d'aquesta situació nombrosos experts es pregunten, i responen, sobre la rel del problema en la política del moment. La veritable crisi no és que la ciència i les polítiques científiques que determinen la distribució dels recursos per a la R+D+i estiguin polititzades. Es que no s'han polititzat prou. Els líders polítics mai han acceptat la evidència de que el coneixement científic és el principal combustible de la maquinaria del progrés, personal i col·lectiu, de qualsevol societat moderna i no solament un seguit de mecanismes, pretesament rendibilitzables, que construeixen la riquesa. No hi pot haver un enfocament apolític de la ciència i menys de la seva gestió. Ans al contrari, són les ...
Més informació
LA CAPACITACIÓ EN L'ASSESSORAMENT CIENTÍFIC    >>   Resulta una paradoxa que en un món on les polítiques depenen cada vagada més del coneixement científic, i el desenvolupament de la ciència està més lligat a decisions polítiques, la comunicació entre ambdós sistemes és cada cop menys fluida, menys eficient. La realitat és que a qualsevol societat desenvolupada els sistemes que connecten els científics amb els polítics no estan funcionant bé. I no és una percepció, hi ha dades que ho demostren. Segons una enquesta de Nature (realitzada a finals de 2024) que van respondre uns 400 especialistes en polítiques científiques de tot el món, el 80% afirmava que el sistema d’assessorament científic del seu país era deficient o irregular, y el 70% creia que els governs no recorren a  l’assessorament de manera rutinària. L’enquesta es va complementar amb una vintena d’entrevistes per tal d’identificar els obstacles que impedeixen l’assessorament científic, es a dir,...
Més informació
  TOTS ELS ASSESSORS DEL PRESIDENT   >>   Entre el centenar d'ordres executives que ha signat el president del EUA nou de trinca, Donald Trump, ha estat la nominació d'alguns dels assessors científics per a llocs clau en l'Administració del país. Més enllà de la teatralitat en que s'ha envoltat la signatura "massiva" que tots els seus antecessors han fet el primer dia del mandat, generalment de manera més discreta, la novetat és que Trump ha nominat Michael Kratsios per a la direcció de la Oficina de Política Científica y Tecnològica (OSTP) de la Casa Blanca que coordina la política científica   del govern, un càrrec que en el primer mandat de Trump va estar vacant, i que al cap de dos anys va ocupar parcialment el meteoròleg Kelvin Droegemeier, amb una capacitat d'influència limitada. Kratsios també serà "l'assessor científic del president". L'altre organisme amb influència en les polítiques científiques és el Consell d'A...
Més informació
COMUNICACIÓ INTEGRAMENT TRANSPARENT >> El procés d’assessorar als protagonistes de les polítiques científiques (elaboradors y gestors) està  immers en un estat d'agitació per diverses causes, la majoria relacionades amb la onada d’animadversió envers la ciència que ha començat a recórrer el panorama polític internacional i que segurament culminarà amb la presa de possessió del nou president dels EUA.  La manera de comunicar la ciència i l'objecte mateix d'aquesta comunicació es troba en un procés de revisió del que sobresurten dos conceptes que fins ara no han merescut una especial atenció i que tenen una relació íntima amb la política: la transparència i la integritat . Un exemple de transparència en la comunicació pot ser la petició d'assessorament científic formulat per la comissària de salut sortint, Stella Kyriakides, al Mecanisme d'Assessorament Científic (SAM)  de la Comissió Europea, sobre la governança que cal aplicar al projecte "Una Salut...
Més informació
LA CIÈNCIA QUE ENGANXA LA POLÍTICA   >>   El passat mes d'octubre El Parlament Europeu va elegir  la mesa directiva  de l'STOA, el Comitè científic i tecnològic del Parlament Europeu que assessora l'Eurocambra. El seu president, Christian Ehler, eurodiputat, va declarar respecte de la funció de l'STOA: "La previsió i l'assessorament científic per a la formulació de polítiques és ara més important que mai perquè estem regulant varies transicions a la vegada, refent els nostres mercats i societats”. Cap dubte, per tant, sobre l'estreta relació entre les polítiques públiques (no sols científiques) i la ciència. Una relació d'interdependència que no poques veus, tant des de la ciència com de la política, demanen que sigui asimètrica i que la ciència es dediqui "als fets" i eviti "exposar opinions" sobre política, donant per fet el paradigma què la política és una disciplina opinable, i la ciència, no. Alguns revistes científiques d...
Més informació
  LA CIÈNCIA DE L'INFORME DRAGUI    >>    Els informes sobre la competitivitat de la UE han estat documents que han marcat (o intentant marcar) el rumb de les polítiques tant del Consell com de la Comissió. La presidenta Von der Leyen estrena el seu segon mandat davant la Comissió amb un informe signat per una de les personalitats més destacades del panorama polític europeu: Mario Dragui . Un informe extens que conté suficients referències a la recerca i la innovació com per dibuixar una possible política científica de la UE. El sistema de tracció entre competitivitat, innovació i recerca ha estat i segueix sent un dels punts més febles (i per tant problemàtics) de la UE, que segueix irresolt i genera periòdics senyals d'alarma, en especial quan aquest engranatge pateix una estrebada pel creixement dels EUA o la Xina. Els informes, com el de Draghi, de fet, són la plasmació d’una d’aquestes alarmes. Però la qüestió ve de lluny. Un dels tocs d'atenció mé...
Més informació
  QUI VOL LA PROPERA CARTERA DE RECERCA DE LA UE    >>    El coneixement científic té un valor polític limitat. En la composició del nou col·legi de comissaris de la Comissió Europea hi ha corredisses dels estat membres per aconseguir les carteres que, teòricament, poden tenir més influència en la política de la Unió. Per això no hi ha candidats per a Recerca dels països amb més pes, que es disputen les carteres anomenades "polítiques". Els aspirants més ben posicionats són ara mateix els presentats per Finlàndia i Txèquia. Davant d'aquesta situació, la temptació de la presidenta Von der Leyen és confeccionar una cartera més "atractiva" afegint a Recerca altres competències, com ara Industria, amb el perill de que la denominació "recerca" caigui del primer lloc o desaparegui (com ja va passar el 2019) del nom del departament. La comunitat científica s'ha afanyat a demanar, mitjançant una carta a la presidenta, signada per 19 premis Nobel, un...
Més informació