Entrades

CALDRIA LA POLITITZACIÓ DE LA CIÈNCIA?    >> La ciència no està en el seu millor moment pel que fa a recursos i reconeixement en el món occidental. I la tendència és que la desatenció política s'incrementi a la vista de les prioritats dels finançadors, tan públics com privats. Davant d'aquesta situació nombrosos experts es pregunten, i responen, sobre la rel del problema en la política del moment. La veritable crisi no és que la ciència i les polítiques científiques que determinen la distribució dels recursos per a la R+D+i estiguin polititzades. Es que no s'han polititzat prou. Els líders polítics mai han acceptat la evidència de que el coneixement científic és el principal combustible de la maquinaria del progrés, personal i col·lectiu, de qualsevol societat moderna i no solament un seguit de mecanismes, pretesament rendibilitzables, que construeixen la riquesa. No hi pot haver un enfocament apolític de la ciència i menys de la seva gestió. Ans al contrari, són les ...
  TOTS ELS ASSESSORS DEL PRESIDENT   >>   Entre el centenar d'ordres executives que ha signat el president del EUA nou de trinca, Donald Trump, ha estat la nominació d'alguns dels assessors científics per a llocs clau en l'Administració del país. Més enllà de la teatralitat en que s'ha envoltat la signatura "massiva" que tots els seus antecessors han fet el primer dia del mandat, generalment de manera més discreta, la novetat és que Trump ha nominat Michael Kratsios per a la direcció de la Oficina de Política Científica y Tecnològica (OSTP) de la Casa Blanca que coordina la política científica   del govern, un càrrec que en el primer mandat de Trump va estar vacant, i que al cap de dos anys va ocupar parcialment el meteoròleg Kelvin Droegemeier, amb una capacitat d'influència limitada. Kratsios també serà "l'assessor científic del president". L'altre organisme amb influència en les polítiques científiques és el Consell d'A...
COMUNICACIÓ INTEGRAMENT TRANSPARENT >> El procés d’assessorar als protagonistes de les polítiques científiques (elaboradors y gestors) està  immers en un estat d'agitació per diverses causes, la majoria relacionades amb la onada d’animadversió envers la ciència que ha començat a recórrer el panorama polític internacional i que segurament culminarà amb la presa de possessió del nou president dels EUA.  La manera de comunicar la ciència i l'objecte mateix d'aquesta comunicació es troba en un procés de revisió del que sobresurten dos conceptes que fins ara no han merescut una especial atenció i que tenen una relació íntima amb la política: la transparència i la integritat . Un exemple de transparència en la comunicació pot ser la petició d'assessorament científic formulat per la comissària de salut sortint, Stella Kyriakides, al Mecanisme d'Assessorament Científic (SAM)  de la Comissió Europea, sobre la governança que cal aplicar al projecte "Una Salut...
LA CIÈNCIA QUE ENGANXA LA POLÍTICA   >>   El passat mes d'octubre El Parlament Europeu va elegir  la mesa directiva  de l'STOA, el Comitè científic i tecnològic del Parlament Europeu que assessora l'Eurocambra. El seu president, Christian Ehler, eurodiputat, va declarar respecte de la funció de l'STOA: "La previsió i l'assessorament científic per a la formulació de polítiques és ara més important que mai perquè estem regulant varies transicions a la vegada, refent els nostres mercats i societats”. Cap dubte, per tant, sobre l'estreta relació entre les polítiques públiques (no sols científiques) i la ciència. Una relació d'interdependència que no poques veus, tant des de la ciència com de la política, demanen que sigui asimètrica i que la ciència es dediqui "als fets" i eviti "exposar opinions" sobre política, donant per fet el paradigma què la política és una disciplina opinable, i la ciència, no. Alguns revistes científiques d...
  LA CIÈNCIA DE L'INFORME DRAGUI    >>    Els informes sobre la competitivitat de la UE han estat documents que han marcat (o intentant marcar) el rumb de les polítiques tant del Consell com de la Comissió. La presidenta Von der Leyen estrena el seu segon mandat davant la Comissió amb un informe signat per una de les personalitats més destacades del panorama polític europeu: Mario Dragui . Un informe extens que conté suficients referències a la recerca i la innovació com per dibuixar una possible política científica de la UE. El sistema de tracció entre competitivitat, innovació i recerca ha estat i segueix sent un dels punts més febles (i per tant problemàtics) de la UE, que segueix irresolt i genera periòdics senyals d'alarma, en especial quan aquest engranatge pateix una estrebada pel creixement dels EUA o la Xina. Els informes, com el de Draghi, de fet, són la plasmació d’una d’aquestes alarmes. Però la qüestió ve de lluny. Un dels tocs d'atenció mé...
  QUI VOL LA PROPERA CARTERA DE RECERCA DE LA UE    >>    El coneixement científic té un valor polític limitat. En la composició del nou col·legi de comissaris de la Comissió Europea hi ha corredisses dels estat membres per aconseguir les carteres que, teòricament, poden tenir més influència en la política de la Unió. Per això no hi ha candidats per a Recerca dels països amb més pes, que es disputen les carteres anomenades "polítiques". Els aspirants més ben posicionats són ara mateix els presentats per Finlàndia i Txèquia. Davant d'aquesta situació, la temptació de la presidenta Von der Leyen és confeccionar una cartera més "atractiva" afegint a Recerca altres competències, com ara Industria, amb el perill de que la denominació "recerca" caigui del primer lloc o desaparegui (com ja va passar el 2019) del nom del departament. La comunitat científica s'ha afanyat a demanar, mitjançant una carta a la presidenta, signada per 19 premis Nobel, un...
  EL GOVERN, LA CONSISTÈNCIA I LA CELERITAT   >>   El nou govern de Catalunya pren possessió. Amb conselleria de recerca i universitats inclosa. La dada és especialment rellevant si es té en compte que en el debat electoral sobre polítiques científiques organitzat pel CQUATRE-ACCC, la representant del PSC, partit que governarà en solitari i, per tant, desplegarà totes les polítiques públiques, va afirmar que "no considera rellevant la conselleria de ciència, en especial si la persona responsable no té un pes polític suficient per donar-li contingut". Tenim conselleria però, hi ha al capdavant una persona amb la consistència i el pes polítics necessaris per dotar-la del contingut reclamat? Desplegar la Llei de la Ciència (quatre plans rectors, tres institucions clau, finançament progressiu...) serà un repte que haurà de encapçalar la conselleria. I ho haurà de fer sense un marc previ sobre polítiques científiques en els acords d'investidura , que li dedica...