POLCICOMM

  LA CIÈNCIA DE L'INFORME DRAGUI    >>    Els informes sobre la competitivitat de la UE han estat documents que han marcat (o intentant marcar) el rumb de les polítiques tant del Consell com de la Comissió. La presidenta Von der Leyen estrena el seu segon mandat davant la Comissió amb un informe signat per una de les personalitats més destacades del panorama polític europeu: Mario Dragui . Un informe extens que conté suficients referències a la recerca i la innovació com per dibuixar una possible política científica de la UE. El sistema de tracció entre competitivitat, innovació i recerca ha estat i segueix sent un dels punts més febles (i per tant problemàtics) de la UE, que segueix irresolt i genera periòdics senyals d'alarma, en especial quan aquest engranatge pateix una estrebada pel creixement dels EUA o la Xina. Els informes, com el de Draghi, de fet, són la plasmació d’una d’aquestes alarmes. Però la qüestió ve de lluny. Un dels tocs d'atenció més contundent

  QUI VOL LA PROPERA CARTERA DE RECERCA DE LA UE    >>    El coneixement científic té un valor polític limitat. En la composició del nou col·legi de comissaris de la Comissió Europea hi ha corredisses dels estat membres per aconseguir les carteres que, teòricament, poden tenir més influència en la política de la Unió. Per això no hi ha candidats per a Recerca dels països amb més pes, que es disputen les carteres anomenades "polítiques". Els aspirants més ben posicionats són ara mateix els presentats per Finlàndia i Txèquia. Davant d'aquesta situació, la temptació de la presidenta Von der Leyen és confeccionar una cartera més "atractiva" afegint a Recerca altres competències, com ara Industria, amb el perill de que la denominació "recerca" caigui del primer lloc o desaparegui (com ja va passar el 2019) del nom del departament. La comunitat científica s'ha afanyat a demanar, mitjançant una carta a la presidenta, signada per 19 premis Nobel, un

  EL GOVERN, LA CONSISTÈNCIA I LA CELERITAT   >>   El nou govern de Catalunya pren possessió. Amb conselleria de recerca i universitats inclosa. La dada és especialment rellevant si es té en compte que en el debat electoral sobre polítiques científiques organitzat per Polcicomm (ACCC), la representant del PSC, partit que governarà en solitari i, per tant, desplegarà totes les polítiques públiques, va afirmar que "no considera rellevant la conselleria de ciència, en especial si la persona responsable no té un pes polític suficient per donar-li contingut". Tenim conselleria però, hi ha al capdavant una persona amb la consistència i el pes polítics necessaris per dotar-la del contingut reclamat? Desplegar la Llei de la Ciència (quatre plans rectors, tres institucions clau, finançament progressiu...) serà un repte que haurà de encapçalar la conselleria. I ho haurà de fer sense un marc previ sobre polítiques científiques en els acords d'investidura , que li dedica una p

ESTEM EN PERILL   >>   El divendres passat, dia 28 de juny, el Tribunal Suprem d'Estats Units va publicar una sentencia que revoca la "doctrina Chevron" que permet als jutges basar-se en informes científics (elaborats per experts assessors) a l'hora de dictar sentències que impliquin qüestions de certa complexitat científica. La sentència no ha estat redactada  sobre uns fonaments exquisidament elaborats, tal com admetia el president del tribunal en afirmar, referint-se a les agències que assessoren científicament als tribunals: "les agències no tenen competència especial per resoldre ambigüitats estatutàries. Els tribunals, sí". La situació és especialment greu si es té en compte que el Congrés dels EUA en ocasions redacta les lleis amb una certa ambigüitat precisament per a què siguin els experts qui concretin en cada cas i en cada moment la seva aplicació. El director executiu de l'AAAS (la més gran organització de científics del món) ha

VOTAR PER LA CIÈNCIA EUROPEA (#VOTE4SCIENCE)   >>   Science Europe ha posat en marxa una campanya per aconseguir el suport de les forces polítiques que es presenten a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny. La campanya proposa cinc compromisos polítics per assegurar el futur de la recerca i la innovació europees. Es tracta de cinc propostes de caire general, que inclouen qüestions cabdals com el finançament, la transparència i, el que es més significatiu per a quest blog, la comunicació científica. Propostes amb força punts de coincidència amb les que POLCICOMM va   centrar el debat celebrat abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. La política científica de la UE en aquest moments és un front obert amb múltiples qüestions irresoltes, de les que depenen dramàticament el progrés del continent i la qualitat de vida dels europeus. Unes qüestions que es resoldran en gran mesura com a resultat de les batalles polítiques que es lliuraran a l‘Europarlament. Els

LA CIÈNCIA EN EL CENTRE DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES   >>   El 22 d’abril l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) a través del Grupo de Política Científica i Comunicació (POLCICOMM), va organitzar un debat electoral amb la vista posada en les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. El plantejament va ser conèixer el recolzament de les forces polítiques a tres propostes imprescindibles per a disposar de polítiques científiques creïbles i eficaces, i respostes clares i concises a cinc preguntes sobre qüestions rellevants per al desenvolupament de a ciència i la comunicació científica. De la crònica del debat celebra t i, més encara, del video complet de l’acte es poden extreure conclusions bastant ajustades sobre el nivell de prioritat que les forces polítiques atorguen a la ciència, més que no pas quins programes de desplegament de polítiques científiques es plantegen en cas de governar: en el primer cas, nivells de prioritat alarmantment baixos i en