POLCICOMM?  >>  

Comencem per la política científica...

Les polítiques científiques constitueixen els apartats de les polítiques públiques que s'ocupen de la gestió dels recursos assignats al finançament de la ciència i la innovació (i de les carreres científiques) per promoure el coneixement al servei de l'interès públic, millorant l’eficàcia de les polítiques públiques a les que s’aplica.

Hi ha polítiques científiques en la gestió de la R+D, en el desenvolupament de productes i serveis,  de l'economia i els mercats, la sanitat pública, les infraestructures, la gestió mediambiental, la defensa i les relacions internacionals, entre d'altres.

L’articulació de totes aquestes polítiques científiques en una estructura i uns objectius programàtics constitueixen la política científica.

Què hi fa la comunicació a la política científica?

La comunicació de la ciència flueix bàsicament per tres canals que es defineixen per la seva funció i destinataris: la validació, dirigida a científics; la valorització, dirigida a polítics, experts, policymakers, finançadors i agents de la innovació/emprenedors, i la vulgarització, dirigida a educadors, mitjans de comunicació, agents socials i grups d’interès. Els tres canals estan definits conceptualment de doble sentit.

El cas concret de la comunicació entre ciència i política (i viceversa) és una comunicació experta que té com a funció valoritzar la ciència aportant l’evidencia científica que requereixen les polítiques públiques per tal que les polítiques científiques es formulin adequadament informades en la ciència involucrada.