POLCICOMM

  LA CIÈNCIA DE L'INFORME DRAGUI    >>    Els informes sobre la competitivitat de la UE han estat documents que han marcat (o intentant marcar) el rumb de les polítiques tant del Consell com de la Comissió. La presidenta Von der Leyen estrena el seu segon mandat davant la Comissió amb un informe signat per una de les personalitats més destacades del panorama polític europeu: Mario Dragui . Un informe extens que conté suficients referències a la recerca i la innovació com per dibuixar una possible política científica de la UE. El sistema de tracció entre competitivitat, innovació i recerca ha estat i segueix sent un dels punts més febles (i per tant problemàtics) de la UE, que segueix irresolt i genera periòdics senyals d'alarma, en especial quan aquest engranatge pateix una estrebada pel creixement dels EUA o la Xina. Els informes, com el de Draghi, de fet, són la plasmació d’una d’aquestes alarmes. Però la qüestió ve de lluny. Un dels tocs d'atenció més contundent

  QUI VOL LA PROPERA CARTERA DE RECERCA DE LA UE    >>    El coneixement científic té un valor polític limitat. En la composició del nou col·legi de comissaris de la Comissió Europea hi ha corredisses dels estat membres per aconseguir les carteres que, teòricament, poden tenir més influència en la política de la Unió. Per això no hi ha candidats per a Recerca dels països amb més pes, que es disputen les carteres anomenades "polítiques". Els aspirants més ben posicionats són ara mateix els presentats per Finlàndia i Txèquia. Davant d'aquesta situació, la temptació de la presidenta Von der Leyen és confeccionar una cartera més "atractiva" afegint a Recerca altres competències, com ara Industria, amb el perill de que la denominació "recerca" caigui del primer lloc o desaparegui (com ja va passar el 2019) del nom del departament. La comunitat científica s'ha afanyat a demanar, mitjançant una carta a la presidenta, signada per 19 premis Nobel, un