POLCICOMM

LA CIÈNCIA EN EL CENTRE DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES   >>   El 22 d’abril l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) a través del Grupo de Política Científica i Comunicació (POLCICOMM), va organitzar un debat electoral amb la vista posada en les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. El plantejament va ser conèixer el recolzament de les forces polítiques a tres propostes imprescindibles per a disposar de polítiques científiques creïbles i eficaces, i respostes clares i concises a cinc preguntes sobre qüestions rellevants per al desenvolupament de a ciència i la comunicació científica. De la crònica del debat celebra t i, més encara, del video complet de l’acte es poden extreure conclusions bastant ajustades sobre el nivell de prioritat que les forces polítiques atorguen a la ciència, més que no pas quins programes de desplegament de polítiques científiques es plantegen en cas de governar: en el primer cas, nivells de prioritat alarmantment baixos i en

LES QUATRE LLIBERTATS DE LA UE (EN OBSOLESCÈNCIA)   >>   El Dret Comunitari Europeu té com un del seus pilars i objectius fonamentals aconseguir la implantació y generalització de quatre llibertats de circulació: de persones, de bens, de capitals i de serveis (no confondre amb les quatre llibertats universals enunciades pel president dels EUA Franklin D. Roosvelt). Aquestes llibertats sustenten el Mercat Únic que, gràcies a elles, és “molt més que un mercat” (tal com ha enunciat Enrico Letta) i donen sentit a la UE. Però cal una cinquena llibertat (no confondre amb la cinquena llibertat de Noam Chomsky). La renovació del Mercat Únic, que ja no respon a les necessitats del segle XXI, demana incorporar la llibertat de circulació del coneixement (recerca, innovació i educació). L' informe  d'alt perfil elaborat per l'ex primer ministre italià Enrico Letta diu: "La cinquena llibertat [de circulació de la recerca, la innovació i l’educació] implica incorp