EL FLUX DE LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA. EL MODEL DE LES TRES V >> La ciència s’ha convertit en la principal font de coneixement, i una part important d’aquesta posició es deu a la seva voluntat de disseminació, que radica en la pròpia definició i naturalesa de la ciència, de manera que “la ciència que no es comunica, no és ciència”. La difusió dels coneixements científics no es comença a realitzar de forma habitual i ordenada fins els inicis del segle XVII. Kepler, Galileo i Newton perseguien principalment amb els seus escrits compartir les seves interpretacions de la realitat amb la resta de científics buscant la crítica, el reconeixement i el debat. Però ja llavors el coneixement científic tenia altres conseqüències i efectes en les elits i governants i en la ciutadania en general, un panorama que ha evolucionat fins l’actualitat, però que ha mantingut els trets essencials. Actualment, comunicar el coneixement científic és un procés múltiple i complex (en el sentit de trenat